Entre el S. XI i el S.XIII, és a dir, durant l’Edat mitjana. És forma a la major part d’Europa un art al que li donem en nom de romànic. Fa referencia al seu origen, què és l’art romà. Amb edicific i tècniques constructives. Aquest estil o art s’ha denominat romànic.
L’arquitectura de filiació llombarda, caracteritzada per l’ús general d’un aparell de pedres allargades, que anaba recobert per un arrebossat, i una decoració exterior de lesenes (pilars de secció rectangular) i arcuacions llombardes. Les finestres acostumen a ésser estretes però de doble esqueixada. Aquest estil abunda als Pirineus i, pel Sud, arriba al Penedès. Els monuments més importants es divideixen en tres grans grups: oriental, central, i occidental .L’altra tendència és la que es dóna en alguns edificis d’aparell de pedra ben tallada amb columnes i grans capitells .En aquesta etapa no es pot parlar d’escultura típicament romànica, però la talla a bisell, així com la de tema vegetal o geomètric, en la decoració d’estuc d’alguns edificis és notable.També tingué importància l’escultura en fusta, a la primera meitat del segle XII. Pel que fa a les tècniques pictòriques, la miniatura romànica prengué molta importància al segle XI.La pintura mural és excepcional. En ple segle XII abunden els frontals, baldaquins i altres elements de decoració d’altar. A la darreria de la centúria hi hagué un nou corrent d’enllaç amb el món italobizantí.
L’arquitectura de filiació llombarda, caracteritzada per l’ús general d’un aparell de pedres allargades, que anaba recobert per un arrebossat, i una decoració exterior de lesenes (pilars de secció rectangular) i arcuacions llombardes. Les finestres acostumen a ésser estretes però de doble esqueixada. Aquest estil abunda als Pirineus i, pel Sud, arriba al Penedès. Els monuments més importants es divideixen en tres grans grups: oriental, central, i occidental .L’altra tendència és la que es dóna en alguns edificis d’aparell de pedra ben tallada amb columnes i grans capitells .En aquesta etapa no es pot parlar d’escultura típicament romànica, però la talla a bisell, així com la de tema vegetal o geomètric, en la decoració d’estuc d’alguns edificis és notable.També tingué importància l’escultura en fusta, a la primera meitat del segle XII. Pel que fa a les tècniques pictòriques, la miniatura romànica prengué molta importància al segle XI.La pintura mural és excepcional. En ple segle XII abunden els frontals, baldaquins i altres elements de decoració d’altar. A la darreria de la centúria hi hagué un nou corrent d’enllaç amb el món italobizantí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario