jueves, 4 de diciembre de 2008

martes, 2 de diciembre de 2008

NOTA DEL BLOG. 1ª EVALUACIÓ

L'ICONOGRÀFIA


ICONA
És la representació d'un objecte o del què es vulgui representar mitjançant un signe o símbol que substitueïx mitjançant la seva significació o representació.
[del rus ikona 'imatge santa', i del grec eikon 'imatge']
En infoformàtica: Pictograma, utilitzat en entorns gràfics, que permet accedir amb facilitat, generalment amb un clic de ratolí, a la funció o a les dades que representa.
En l’art litúrgic: Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d'algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, especialment entre els cristians bizantins.


SIGNE
Senyal, sobretot de caràcter verbal, o cosa mitjançant la qual —en l'àmbit de la comunicació i en un context globalment informatiu— és representat quelcom o bé és establerta una relació amb una altra cosa.



SÍMBOL
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.Pot ser una lletra o vàries o un signe gràfic de qualsevol mena.En la simbologia religiosa la representació d’idees abstractes mitjançant símbols és d’origen oriental.

L'ÈPOCA GÒTICA I L'ART GÒTIC


L’art gòtic és un estil artístic que es va desenvolupar a l'Europa occidenta des del S.XIII fins a la implantació del Renaixement.Ens referim a l'art dels bàrbars gots davant del gloriós passat de l'Antiguitat Clàssica. L'entusiasme romàntic i l'historicisme, porta a terme àmplies restauracions d'edificis medievals, arribant-se a crear l'estil neogòtic, arquitectura realitzada a imitació de la gòtica medieval.
ARQUITECTURA: Es van construir cases particulars, palaus, castells, esglèsies. Però, l’obra máxima va ser la catedral, arquitectura extraodinària. Un dels elements constructius esencials és l’arc apuntat.Aquesta arquitectura es d’equilibri dinàmic i domina en ella la línea vertical, que produeix impressió accentuat per les formes agudes dels arcs i la abundancia dels elements punxiaguts.
PINTURA: Cal remarcar el predomini de la pintura damunt taula (retaules) sobre la pintura mural. El primer estil, gòtic lineal o francogòtic, anà perdent terreny per l’impuls d’artistes com Ferrer Bassa, Arnau Bassa, etc, que adoptaren l’estil dels pintors sienesos, anomenat correntment italogòtic.

ESCULTURA: L’escultura mantingué corrents populars als quals se superposà l’art dels mestres importants, catalans o forasters. Entre els més arcaics, però ja netament gòtics, cal esmentar el mestre Bartomeu de Girona.Cal remarcar, especialment, els grans retaules de pedra, policromats, i les figures tombals.

ÈPOCA ROMÀNICA I L'ART ROMÀNIC


Entre el S. XI i el S.XIII, és a dir, durant l’Edat mitjana. És forma a la major part d’Europa un art al que li donem en nom de romànic. Fa referencia al seu origen, què és l’art romà. Amb edicific i tècniques constructives. Aquest estil o art s’ha denominat romànic.

L’arquitectura de filiació llombarda, caracteritzada per l’ús general d’un aparell de pedres allargades, que anaba recobert per un arrebossat, i una decoració exterior de lesenes (pilars de secció rectangular) i arcuacions llombardes. Les finestres acostumen a ésser estretes però de doble esqueixada. Aquest estil abunda als Pirineus i, pel Sud, arriba al Penedès. Els monuments més importants es divideixen en tres grans grups: oriental, central, i occidental .L’altra tendència és la que es dóna en alguns edificis d’aparell de pedra ben tallada amb columnes i grans capitells .En aquesta etapa no es pot parlar d’escultura típicament romànica, però la talla a bisell, així com la de tema vegetal o geomètric, en la decoració d’estuc d’alguns edificis és notable.També tingué importància l’escultura en fusta, a la primera meitat del segle XII. Pel que fa a les tècniques pictòriques, la miniatura romànica prengué molta importància al segle XI.La pintura mural és excepcional. En ple segle XII abunden els frontals, baldaquins i altres elements de decoració d’altar. A la darreria de la centúria hi hagué un nou corrent d’enllaç amb el món italobizantí.

PROJECTES MAV.

L'objectiu principal de la formació en MAV en centres educatius és possibilitar que l'alumnat adquireixi els coneixements bàsics sobre eines i recursos dels equipaments audovisuals i per assolir les competències bàsiques en educació audiovisual
Aquesta modalitat formativa s'adreça a centres públics d'infantil o primària.

lunes, 1 de diciembre de 2008

L'ÈPOCA RENAIXENTISTA I L'ART RENAIXENTISTA


Durant S. XV-XVI, s'inicià ja a la baixa edat mitjana, sobretot a les ciutats d'Itàlia i als Països Baixos.Començà a prendre força una nova classe social, la burgesia.


A l’inici del segle XVI els nous corrents renaixentistes s’imposaren sobre els arcaismes gòtics gràcies a les aportacions d’artistes forans. Sobresortiren Aine Bru i Joan de Borgunya.
A mitjan segle s’introduí el rafaelisme.De l’arquitectura persisteixen les estructures del gòtic i només són renaixentistes alguns elements i detalls ornamentals. En principi, cal destacar la torre de la Generalitat de València i la Casa de l’Ardiaca i la torre Pallaresa, de Barcelona. Cal arribar a la darreria del segle per a trobar el purisme de Guillem del Rei, a València, i de Jaume Amigó i Pere Blai, a Tarragona i Barcelona (façana i cos annex de la Generalitat).